[Un plaer participar en la presentació dels treballs de Lluís Bolívar al Museu d’història de Reus. Un plaer escriure el text del catàleg, aquí va un fragment]
Contemplant els treballs de Lluís Bolívar ens preguntem què vol aconseguir amb les seves obres. Per què l’artista es fixa una i altra vegada en aquestes persones que persegueixen als diables? El que veiem és una massa de gent que es mou com atreta per la música del flautista d’Hamelin, personatges sense identificar que podrien actuar de secundaris en They Shoot Horses, Don’t They? (1969). La pel·lícula de Sydney Pollack situada en la Gran Depressió dels anys 30: Robert i Glòria participen en un dels nombrosos maratons de dansa organitzats pel país per guanyar algun dels premis importants que hi han en joc. En l’actual Gran Recessió que vivim l’individuo se sent atret per aquestes espurnes brillants, i com Robert i Glòria, estan disposats a deixar-ho tot –ni que sigui per un breu període de temps— per sobreposar-se al dia a dia. En aquests sentit el discurs artístic crític de Lluís Bolívar s’acosta a la dels creadors contemporanis del segle XXI. És a dir, no es tracta d’un exercici merament esteticista, ni Bolívar pretén únicament obtenir boniques peces amb què decorar els salons de les iaies de la ciutat.
[fins al 30 de juny de 2012][sala quatre del museu d’art i història de Reus][plaça llibertat, 11]
