“Jo estic aquí, però vosaltres esteu a la vora del mar… ergo us banyeu, passegeu, dieu: que bonic!… trobeu semblances entre ones i camells… roques i mestres de ball… pales i telescopis… dofins i madones” [fragment d’una carta de John Keats a Jane Reynolds de l’estiu de 1817]
Estiu vol dir més temps per llegir, passejar, anar a la platja, fer un parell de viatges –aquest any no massa lluny–, pujar alguna muntanya, o simplement no fer res en absolut. Vagarejar sense rumb. Llegir alguna novel·la gruixuda, o per exemple Religión para ateos (RBA, 2012) el darrer treball d’Alain de Botton. Repassar el pròleg que que va escriure Cortazar al llibre de Juan Gelman De palabra (Visor, 1994). Qualsevol cosa menys estar davant l’ordinador… ja ens veurem al setembre.
[Queden al tinter un grapat de coses per comentar: la caiguda d’audiència de la CNN, els premis Telax, en els que vaig participar com a membre del jurat, l’expo de Gervasio Sánchez al tinglado 1 del port de tgn que et deixarà KO…, el bloc de José Ramón Ubieto, amb qui vaig estar fa uns dies]