Contra tot pronòstic a Kassel ha fet tots aquest dies força bon temps. Ens vam acreditar sense cap problema —gràcies a Virgilio Pelayo Jr, que és l’assistent del cap de comunicació i relacions internacionals–, això sí, cada vegada que teníem que accedir a un espai ens calia ensenyar l’acreditació. I dit i fet: apunt per la dOCUMENTA (13).
Tenir una visió aproximada del que es cou a la dOCUMENTA, amb 300 participants de 50 països equival a fer una llarga gimcana per tota la ciutat. De fet ningú ha dit que l’art contemporani sigui una cosa tranquilŀla i relaxada, com per exemple ho són l’òpera o els escacs. Clar que hi ha gent que no troba que l’òpera o els escacs siguin una cosa tranquiŀla i relaxada. Les coses més estimulants les hem trobat en les exposicions del Hauptbahnof ( imprescindibles Istvan Csákány, Lara Fvaretto, Javier Téllez i Janet Cardiff & Georgetown Bures Miller), el “Bunker im Weinberg”, el Weinbergterrassen (uff! Fantàstic Adrián Villar Rojas), i el treball del coŀlectiu “Theaster Gates” al Hugenottenhaus (la imatge de dalt).
La integració “paisatgística” de les casetes amb les obres dels artistes, disseminades pel parc Karlsaue, bastant horripilant. En general difícil entendre que ens volien dir…
Les propostes del Documenta-Halle fatigaven per la dispersió de propostes, idees, formats, materials. És la imatge que teniu aquí dalt.
I en l’emblemàtic Fridericianum tres o quatre propostes molt bones. Ens quedem amb Ryan Gander que ha deixat l’espai buit mentre notem un fort corrent d’aire, després descobrim que l’artista vol que sentim “la brisa” al nostre voltant.
