J Robert Lennon se sent defraudat en The Guardian (Lennon feels let down by Paul Auster’s ‘terrible’ memoir aquí podeu llegir l’article) pel darrer treball de Palul Auster. Què penso jo? A mi m’ha agradat. Com a mínim és una forma diferent de fer unes memòries, això sí: Auster —que no és un babau— té molt clar que vol explicar i per quins episodis de la seva vida prefereix passar de puntetes. Aquí teniu l’anàlisi que fa Auster del poema de Keats This living hand.
“Mirant-te la mà dreta amb què agafes la ploma negra que fas servir per escriure aquest diari, penses en Keats mirant-se la mà dreta en circumstàncies semblants, en l’acte d’escriure un dels seus últims poemes i aturant-se de cop per escriure vuit versos al marge del manuscrit, el crit amarg d’un jove que sabia que s’acostava a una mort prematura, foscament remarcat per la paraula ara en el primer vers, ja que cada ara implicava necessàriament un després, i ¿quin després podia esperar Keats que no fos la perspectiva de la seva pròpia mort?
Si aquesta mà viva, ara càlida i capaç
D’una encaixada honrada, estigués freda
I en el silenci gelat de la tomba,
Rondés els teus dies i glacés les teves nits de somnis,
Desitjaries que el teu cor s’assequés de sang
Perquè la vida roja corregués de nou per les meves venes,
Però ja pots tenir la consciencia tranquil·la —mira, aquí la tens—,
l’allargo cap a tu.”
[This living hand
This living hand, now warm and capable
Of earnest grasping, would, if it were cold
And in the icy silence of the tomb,
So haunt thy days and chill thy dreaming nights
That thou wouldst wish thine own heart dry of blood
So in my veins red life might stream again,
And thou be conscience-calmed —see here it is—
I hold it towards you.]
[Paul Auster |Diari d’hivern| títol Original Winters Journal|col·lecció: El Balancí, Ed. 62| 192 Pags|19 €][traducció d’Albert Nolla]
