Ahir vaig veure El señor Ibrahim y las flores del Corán [Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran] una pel·lícula francesa de François Dupeyron, és de l’any 2003 i ha guanyat un bon grapat de premis, entre altres el Globus d’Oro de l’any 2003 a la millor pel·lícula estrangera. Premi del Públic al Millor Actor, Festival de Venecia, 2003 César 2004 al Millor Actor. La veritat és que havia sentit parlar d’aquesta pel·lícula però encara no l’havia vist.
Omar Sharif (Sr. Ibrahim) i Pierre Boulanger (Momo) són els protagonistes, la pel·lícula narra la història d’un adolescent de 13 anys que és criat únicament pel seu pare amb el que té contínues discussions ja que aquest sempre el compara amb el seu germà gran a qui Momo no coneix ja que es va anar a viure amb la seva mare quan els seus pares es van separar . Les úniques amistats de Momo són les prostitutes, que l’acaben tractant amb afecte. Un dia Momo coneix al senyor Ibrahim, un vell musulmà que regenta una botiga d’ultramarins. Tots dos acaben tenint una gran amistat que es basa en el respecte i l’admiració mútua. Quan el pare de Momo perd la feina i l’abandona, ell i el senyor Ibrahim compren un cotxe i se’n van fins Turquia….
Está basada en la novel·la i l’obra de teatre d’Éric-Emmanuel Schmitt.
