La geometria euclidiana és va imposar a occident cap al segle XVI com a model per representar sobre el paper el món, ho va fer d’una forma tan potent que ara quan contemplem la realitat sempre esperem que reflecteixi el que prèviament hem vist sobre el paper. Però resulta que, com demostra en els seus treballs l’artista Regina Giménez (Barcelona, 1966), la realitat és en general poc euclidiana. Regina Giménez ha decidit no respectar cap de les lleis que la matemàtica accepta com a principis inalterables de la geometria, ja sabeu, allò de “coses iguals a una tercera són també iguals entre si” o que “el tot és major que la part”. El resultat és un món més pròxim al matemàtic Lewis Carroll i l’univers de Alícia al país de les meravelles que el que ens planteja Google Earth. Un món sense coordenades ni llegendes que ens diguin on hem d’estar i que tenim que veure en cada moment. Un univers que primer trobem estrany i sorprenent, però aviat descobrim la proximitat del que ens envolta.
La trajectòria de Regina Giménez presenta una gran coherència que es basa en la reflexió i l’estudi de la realitat, desmuntant tòpics amb una mirada original i critica respecte el que realment tenim davant i el que s’espera que veiem (o directament no veiem). Si en els treballs que va exposar fa uns anys a Espai VolArt de la Fundación Vila Casas l’artista canvia l’escala de la seva obra anterior, fent-la desmesuradament gran, en l’editorial Eldital’ull ─que va fundar fa dos anys amb els artistes Alain Chardon i Rafael G. Bianchi─ els llibres que produeix són petites peces d’orfebreria on la preocupació per l’espai i la forma en què el representem estan sempre presents.
Aquesta exposició en el Museu d’Art Modern de Tarragona, que amb el títol de Símbols convencionals presenta un seguit de “mapes muts que permeten ubicar diferents imatges fotogràfiques de caràcter arquitectònic, sense cap coincidència geogràfica real, i símbols no realistes, que sense cap informació de la seva llegenda i sense les representacions dels mapes creen composicions de lectura merament plàstica i es converteixen en obres d’abstracció geomètrica, objectives i sense factura personal”, és fruit del 37è premi Tapiró de pintura, que l’artista va obtenir en la convocatòria de la Biennal d’Art 2010 convocada por la Diputació de Tarragona.
[Regina Giménez | Museu d’Art Modern de Tarragona | fins el 25 de novembre de 2012]
