Darrers dies per donar una ullada als treballs que Eva Cortès presenta al tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona, una síntesi de la feina feta els darrers cinc anys, amb alguna ullada a peces de finals dels noranta. En general obres més madures de les que havíem vist fins ara. Un exemple de maduresa seria l’obra que va presentar al premi de de pintura Telax 2009, i que també podem veure en aquesta mostra (L’amagatall de les dues cares de la lluna, mixta sobre tela, 115×115 cm, que teniu a la imatge de d’alt, una peça que em va recordar en el seu moment alguns dels treballs de Gonzalo Lindín). Fantàstica també Cases Caçades (acrílic sobre tela, 115×115 cm, 2008), més sintètica que l’anterior i per tant més complexa.
Els treballs amb un component clarament surrealista tenen l’encant de les coses meditades durant dies —potser també nits—, i resoltes amb destresa en poc temps, aquí s’agraeix la immediatesa i la sinceritat, el temps passat estudiant l’obra de Remedios Varo ha estat profitós. Dalt teniu Tardors Blaves (peça creada fa uns mesos) un bon exemple. El tríptic Ballant sot l’aigua (acrílic sobre tela 20 x 20, 2012), és una peça íntima i ben resolta.
Els gravats en què l’artista deixa que la mà treballi amb un cert automatisme, un concepte tan estimat pels surrealistes, potser els hauria de continuar explorant en el dibuix.
