Ja m’ha arribat l’esperat poemari de l’amic Biel Ferré (Reus, 1962). És un llibre que mereix més d’una lectura, i el títol ja és tota una declaració de principis: Quadern de paradisos imperfectes.
Per fer boca el final de l’Oda a Pinotxo:
Besa’m, tendre, encara, malgrat els anys
que ja sumen dos i tres i més cinc,
abans que lluny de mi, ales esteses,
cantis la vida, salva’m la memòria.
[comentari de Natàlia Borbonès publicat en El Punt]
[la il·lustració de la aportada del llibre –que per cert ha publicat Arola en la col·lecció Dàctil– és un gravat de Mercè Ferrer-Argote]
