Continuant l’entrada d’ahir,
LLUM
«Mehr Licht! Mehr licht!» («Més llum! Més llum!») va demanar Goethe en el seu llit de mort mentre assenyalava la finestra. La llum de Wiemar, ciutat on va morir Goethe, és la llum una mica espectral —trèmula llum, olor de vinyes… cantava Marià Manent— amb què Hamlet veu el fantasma del seu pare passejant pel jardí, la llum que dibuixa allargades ombres al capvespre, «it enjoys light and shade» («gaudeix de la llum i l’ombra») deia John Keats parlant dels poetes en una carta de l’any 1818 al seu amic Richard Woodhouse. La llum del Mediterrani és la llum de la definició de les formes i volums de les estàtues greges. «Al nord i als tròpics, segons Gaudí, els objectes no reben la llum a 45 graus, que és la que millor els il·lumina per a una visió perfecta; en haver-hi escassetat de llum o venir aquesta massa zenital, els objectes, amb il·luminació inadequada, apareixen deformats».
FORMA
Charles Baudelaire afirmava que la millor manera d’explicar un quadre és un poema («Ainsi le meilleur compte rendu d’un tableau pourra être un sonnet ou une élégie»), un concepte molt impressionista i subjectiu. És a dir: l’art és un bon instrument per interpretar l’art. La imaginació —deia Gaudí— és la facultat anímica de veure formes noves dins del propi cervell i saber, amb l’ofici ben aprés, convertir-les en edificis o obres d’art. En canvi, la fantasia és la capacitat onírica d’inventar absurds o impossibles. La primera és una facultat conscient, la segona, inconscient.
INFANTESA
En el llibre de Cesar Martinell. Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix. (Ed. Cossetània. Valls, 1999), en el d’Isidre Puig Boada. El pensament de Gaudí. (Ed. Dux. Barcelona 2004), en l’edició crítica que va preparar l’any 2002 Laura Mercader (Antoni Gaudí. Escritos y documentos. Ed. Acantilado) o en l’interessant recull del Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics de Múrcia (2002) Antoni Gaudí. Manuscritos, articulos, conversaciones y dibujos, es poden trobar moltes referències a la infantesa de Gaudí.
Jo tinc aquesta qualitat de veure l’espai—ens explica Gaudí—, perquè sóc fill, nét i renét de calderers. El meu pare era calderer, l’avi també, el besavi, també; a casa de la meva mare eren calderers, el seu avi era boter (que és el mateix que calderer), un avi matern era mariner, que també són gent d’espai i de situació.
He recordat immediatament a W.G. Sebald que en una entrevista publicada en Babelia l’any 2001, pocs mesos abans de morir, deia: Vaig créixer en un poble molt endarrerit, on pel fet que en els anys de la postguerra no hi havia diners, es vivia com en una època prèvia a les màquines. Així, els primers vuit o deu anys de la meva vida els vaig passar en un entorn molt silenciós i natural, i per això avui sento la invasió de la vida.
