…la darrera proposta:
NOVA HISTÒRIA DE L’ART
La història de l’art —com la cartografia— consisteix a reduir a coses homogènies coses que per definició són heterogènies —objectes en tres dimensions a dues dimensions—. Aquesta simplificació, que estava en el centre del pensament de la il·lustració, és tan efectiva i poderosa que finalment condiciona la percepció que tenim del món. Sempre m’ha meravellat la classificació d’animals atribuïble a una enciclopèdia xinesa titulada Emporio celestial de conocimientos benévolos (J.L. Borges, Otras inquisiciones, 1952):
“En sus remotas páginas está escrito que los animales se dividen en: (a) pertenecientes al Emperador, (b) embalsamados, (c) amaestrados, (d) lechones, (e) sirenas, (f) fabulosos, (g) perros sueltos, (h) incluidos en esta clasificación, (i) que se agitan como locos, (j) innumerables, (k) dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, (l) etcétera, (m) que acaban de romper el jarrón, (n) que de lejos parecen moscas.”
Aquesta concepció multidireccional també està present en aquesta reflexió de Gaudí sobre l’art: “Les arts mediterrànies tindran sempre una superioritat marcada sobre les nòrdiques, perquè s’apliquen a l’observació de la Naturalesa: els pobles nòrdics produeixen a tot estirar obres boniques, però no cabdals, i per això compren les creacions mediterrànies; en canvi estan molt dotats per a l’anàlisi, la ciència, la industria… Les meves qualitat gregues són per causa del Mediterrani, la visió del qual constitueix per a mi una necessitat. Necessito veure el mar sovint, i molts diumenges me’n vaig a l’escullera. El mar és l’única cosa que sintetitza les tres dimensions-espai. A la superfície, s’hi reflecteix el cel, i a través d’ella veig el fons i el moviment. El meu ideal seria veure tot això a la platja del Miracle a Tarragona, on la llum i els colors tenen uns altres matisos; però m’haig de conformar veient-ho des de l’escullera”.
