El poeta noucentista simbolista Josep Estadella (1880-1951) no va néixer –ni va viure– a Londres, ni a Nova York ni a Viena. Ho va fer a Lleida. Ara és un poeta totalment oblidat. He pensat en ell mentre anava aquest cap de setmana a Lleida. Ciutat que convé visitar quan hi ha boira i et sens transportat a Londres, Nova York o Viena.
Somni-Temença
Tota la nit jo somio
que vas per un camí incert
i que, des de lluny, jo et guio.
Tota la nit jo somnio,
somnio que estic despert.
Tota la nit jo somio
que el camí en la fronda es perd,
i de la fronda em malfio.
Tota la nit jo somnio,
somnio que estic despert.
Tota la nit jo somio
que dallen el sègol verd
i la dalla desafio.
Tota la nit jo somnio,
somnio que estic despert.
(Josep Estadella. Flautes al vent, 1949)
[La Seu Vella, tal i com es veia aquests migdia des de la casa dels amics que ens han acollit a Lleida]
