Ens hem trobat aquesta tarda —a la cantonada del C/ Ramon y Cajal amb Pere Martell— el treball de Pau López per al Display de Tarragona d’aquest mes, que s’inclou en una iniciativa més àmplia que porta per títol Breathing Time [temps per respirar, comissariat per Cecília Lobel i Aureli Ruiz] que és la primera proposta de la Xarxa de Gestors i Programadors que, amb estreta col·laboració amb el Centre d’Art de Tarragona, enforteix la relació entre els artistes del territori i el seu context local.
Pau López ens presenta el projecte ‘El retorn dels Déus’, inspirat en l’estudi arqueològic documentat per Vinzenz Brinkmann que en què s’afirmava que les escultures grecoromanes eren policromades amb colors molt vius, primaris, exòtics, orgànics. La teoria de Brinkmann sorgia com a resposta a la teoria wilckenmanniana que sostenia que els escultors de l’època no afegien cap color al blanc del marbre i fonamentava en aquesta blancor el seu concepte de bellesa.
‘El retorn dels Déus’ té com a objectiu mostrar les escultures més cèlebres trobades a Tarragona i transformar-les, a través del color, per mostrar-nos-les d’una manera que no ens és habitual i que, potser, s’apropa més a la realitat que no pas el que tenim al nostre imaginari. L’autor, amb aquest exercici propi del remix, del pop i de l’arqueologia experimental, pretén captar l’atenció dels vianants amb una pigmentació llampant, fer-nos aturar i interpel·lar la nostra imatge de les escultures. Fa servir el transfer, una tècnica de gravat que consisteix en traspassar la tinta (tòner) d’una fotocòpia sobre una altra superfície, com si fos un adhesiu: s’ha d’anar extraient la cel·lulosa del paper amb un raspall a poc a poc, com un arqueòleg que retira la terra d’una troballa amb un pinzell, delicadament, fins al seu descobriment complet. És la màgia de revelar una imatge. Fent paral·lelismes, en un sentit arqueològic, és excavar la imatge.
En ‘El retorn dels Déus’ hi ha implícita una defensa de la reutilització d’obres d’art, de l’apropiació, del remake, i és que, en definitiva, res surt del no-res. [aquí teniu la procedència del text i més infó]
[fins el 15 de juny en el circuit habitual del Display: C/ Ixart 1. Plafó a la façana de la botiga bressol Vallès. |C/ Méndez Núñez 3. Plafó entre el Cafè Teatre i Decoración Interiorismo Vázquez. |C/ Ramon i Cajal 54 bis. Plafó a la cruïlla amb el carrer Pere Martell. |C/ Gasòmetre 1. Dos plafons a la façana lateral de la Biblioteca Pública de Tarragona. |C/ Cardenal Cervantes 37. Plafó a la paret lateral del supermercat Consum. |Plaça Imperial Tàrraco 1. Dos plafons a l’entrada de l’Espai Jove La Palmera.]
