La filla, la mare, la iaia, la néta, en un entorn domèstic i quotidià. Amb un punt d’ironia, amb el color i el sabor de les coses pròximes, amb les tasques diàries –pentinar-se, rentar-se– barrejades amb les feines de la casa –cuinar, planxar– com si tot fos el mateix cos, la mateixa matèria. Bona exposició de debut de Cecília Vendrell (Reus, 1983) a qui convindrà seguir de prop.
“Un altre element que vull fer destacar és la funció que desenvolupen els objectes que envolten la família. Aquests objectes expliquen certs detalls dels personatges i alhora ajuden a acabar-los de perfilar. Els objectes representen l’entorn on es mou la família, on viu i on succeeixen els esdeveniments. Tots els espais porten records, sensacions, emocions…, ajuden a configurar la memòria, ja que són contenidors inacabables.” (Cecília Vendrell)
[“Els meus” de Cecília Vendrell es pot veure als ST de Cultura de Tarragona (C/ Major, 14) fins el 29 de febrer de 2008]
