L’any 1935 el matemàtic Edward Arthur Milne qüestiona en Relativitat, Gravitació, i Estructura Mundial (Relativity, Gravitation, and World-Structure), la teoria d’Einstein. Per començar no assumeix la hipòtesi inicial segons la qual l’univers té una distribució de matèria homogènia, Milne nega el model a priori i afirma que els cosmòlegs “somien desperts en els possibles models de l’univers i després dedueixen quines conseqüències observables tenen les seves hipòtesis”, segons el matemàtic aquestes teories no són “operatives”. Podem canviar la noció homogènia d’univers per un en què hi ha grumolls, engrunes, grans de sorra, discontinuïtats. Llocs localitzats aquí i allà, molt estranys i difícils de trobar, pràcticament invisibles i descartats per la ciència. Però llocs on al cap i a la fi passen coses. Coses que no interessen pràcticament a ningú. Bé, sí, a nosaltres ens interessen. Llocs per a misfits.
