El cas és que vaig anar al super a comprar pa de motllo, volia el de tota la vida. El que té escorça. Potser hauria de dir “el que tenia escorça” ja que quan vaig arribar a la balda del super on hi ha el pa de motllo resulta que l’únic que tenien a la vista era el del tipus sense escorça. El pa de motllo “tradicional”, o sigui, amb escorça, ocupava un racó poc visible al final de la balda. També era més car. Pel que es veu el pa de motllo amb escorça no té gens de glamour.
Fa uns dies vam endreçar l’armari de la cuina on guardem el menjar: farina, mig paquet de macarrons, sucre, sal, algunes llaunes de conserva (tonyina, sardines, espàrrecs). Va aparèixer una llauna amb cafè. La nena el va obrir i em va preguntar què era, li vaig explicar que es tractava de cafè. Em va mirar estranyada i va dir: però el cafè no és això? I em va portar una càpsula de Nespresso.
Tot va molt ràpid. La versió que utilitzo de WordPress des de l’any 2010 per gestionar aquest bloc va quedar com el pa de motllo amb escorça, suposo que la paraula és obsolet. La primera conseqüència va ser que els visitants d’Altacapa no podien accedir al bloc. Jo tampoc. El problema es va solucionar fa unes setmanes però la nova versió de WordPress no rullava massa bé i després vam patir un atac de correu brossa (spam). En aquest temps he canviat d’ordinador i he estat uns mesos sense línia ADSL.
Dilluns, ja sabeu, un dia complicat. Per relaxar-nos hem passat la tarda a La Capona fullejant llibres i còmics. M’he fet amb el poemari d’Antoni Martí Han vingut uns amics (Tusquets, 2010).
Poemes molt narratius, amb una certa música interior, d’un llenguatge molt precís.
