Referències


<12 de març de 2008>
Finalment he refet tot el contingut de la carpeta REFERÈNCIES, l’espai dedicat a comentar llibres relacionats amb el món de l’educació. És un dels punts que atrau més visites del bloc, i el tenia bastant deixat. He organitzant … [llegir més]

<15 d’abril de 2007>
Un altre dia de pluja i un altre dia a casa endreçant prestatges i taula. No patiu, no he tocat la balda dels llibres de poesia. Avui m’he dedicat a la balda de llibres d’educació, llibres que normalment … [llegir més]

SECCIONS (49 referències, darrera actualització 8 d’abril de 2010):

  1. Art i educació (5)
  2. Atenció a la diversitat (2)
  3. Avaluació / Supervisió (8)
  4. Calaix de sastre (0)
  5. Currículum (2)
  6. Educació emocional i valors (7)
  7. Filosofia de l’educació / Polítiques educatives (5)
  8. FP (5)
  9. Història de l’educació (2)
  10. Investigació (0)
  11. Legislació (1)
  12. Metodologia (4)
  13. Organització escolar (3)
  14. Qualitat de l’educació (5)
  15. Revistes i publicacions periòdiques (0)
  16. Sistema Educatiu (1)

• ART I EDUCACIÓ

Aubin, H. (1980): El dibujo del niño inadaptado. Significados y estructuras. Barcelona. Ed. Laia.

[Un llibre difícil de trobar, però tot un clàssic. Com l’observació atenta d’un dibuix pot donar pistes, a l’expert, sobre la personalitat de l’autor i com també pot tenir un important component terapèutic].

Barbe-Gall, Françoise (2009): Com parlar d’art als infants. Sant Sebastià. Ed. Nerea.

[La crítica d’art i historiadora francesa Françoise Barbe-Gall va escriure fa uns anys Comment parler d’art aux enfants, que ara l’editorial Nerea publica en català (i també en castellà). El primer llibre d’art per a infants… destinat als adults. L’obra té dues parts, la primera és una mena de llarga introducció on es donen pautes per visitar els museus i galeries d’art amb canalla. Des de com motivar la seva curiositat a què explicar segons l’edat: idees clares i concises. La segona part són 30 obres comentades amb “ulls de nen” que recorren la història de l’art occidental. Això sí, només pintura.]

Freedman, K. (2006): Enseñar la cultura visual. Currículum, estética y vida social del arte. Barcelona. Ed. Octaedro.

[Freedman és una experta nordamericana en art i educació, i aquest llibre recull les seves aportacions en aquest camp, que trobareu citades en quasi tots els treballs que parlen d’aquest tema. Les bases teòriques per desenvolupar un currículum de l’educació artística del segle XXI. Des dels Simpsons, a la cultura visual dels centres comercials passant per internet… un llibre imprescindible].

Otero, H. (1996): Educar con imagenes. Madrid. Ed. CCS.

[L’estructura del llibre és molt simple, en una pàgina una imatge en b/n i al costat una proposta per treballar-la. A vegades les imatges i les propostes no han envellit bé, però a mi m’ha servit com a pauta per treballar imatges que he trobat en diaris o revistes – o qualsevol altre lloc– per tal de treure’n el màxim suc a l’activitat].

Vigotsky, L.S. (2009, 9ena edició): La imaginación y el arte en la infancia. Ed. Akal. Madrid

[Publicada l’any 1930 ha envellit meravellosament bé. Simplicitat en l’exposició de les idees que sempre són clares i molt ben argumentades, un exemple a seguir pels que es dediquen a divulgar idees científiques… o simplement idees. ]

• ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Ljusberg, Anna-Lena (2009): Pupils in remedial classes. Department of Child and Youth Studies. Stockholm University.

[La tesi doctoral de l’Anna-Lena –gràcies per enviar-me el llibre– posa de manifest que l’aprenentatge de l’alumnat en les “classes de reforç” s’incrementa amb una bona organització de l’aula, que afavoreixi les relacions socials entre l’alumnat, la separació en classes diferents pot comportar la pèrdua d’amics entre els alumnes i això dificulta la millora de resultats educatius]

Onrubia, J. (2004): Criterios psicopedagógicos y recursos para atender la diversitat en secundaria. Barcelona. Ed. Graó.

[Què, com i quan ensenyar i avaluar, les qüestions clàssiques (que sovint oblidem!) passades pel sedàs de la pràctica i aplicades a ciències experimentals, matemàtiques i llengua.]

• AVALUACIÓ / SUPERVISIÓ

Calatayud, M. Amparo (2009): “Una mirada crítica sobre los efectos de la evaluación externa de centros”. Aula De Innovación Educativa, núm. 183-184. Juliol – agost 2009. Pàg. 66-70.

[Ampar Calatayud, de la Universitat de València dóna una visión global de l’avaluació de centres, situant-la com a eix central en la millora de la qualitat del sistema. Com a mínim jo diria mereix una lectura atenta].

Mauri, T.; Miras, M. (1996): L’Avaluació en el centre escolar. Barcelona. Graó.
[Implicacions per a l’avaluació de la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar. Com treballar l’avaluació en el projecte curricular de centre].

Medina, A. (coord.)(1991): Teoria y métodos de evaluación. Madrid. Ed. Cincel.
[Avaluació de l’educació a distància, però amb exemples aplicables a l’educació presencial. Té alguns mapes conceptuals molt interessants].

Nieto, J. M. (1996): La autoevaluación del profesor. Como evaluar y mejorar su práctica docente. Madrid. Ed. Escuela Española.
[Un llibre molt pràctic, amb fitxes i exemples de com els resultats de l’avaluació dels alumnes són un bon elements de partida per millorar la pràctica docent. Els quadres on compara les característiques pròpies del professor eficaç amb les del professor “menys” eficaç són ideals per començar un debat sobre les capacitats del professorat].

Pérez, M.; Camejo, D. (2009): Síntesis gráfica de supervisión en educación. Madrid, Ed. La Muralla.

[La supervisió és una de les funcions específiques de la inspecció educativa, los autores –inspectores d’educació cubans i moltes més coses– analitzen el concepte de supervisió en totes les seves vessants, ens ho expliquen teòricament i amb mapes conceptuals molt clars i de fàcil lectura]

Rotger, B. (1992): Evaluación formativa. Madrid. Ed. cincel.
[Molt bon capítol 1 en què parla del concepte d’avaluació i les escoles exisents. I després l’ABC de l’avaluació formativa, amb força exemples].

Stufflebeam, D.L.; Shinkfield, A.J. (1987, 3a reimpressió 1995): Evaluación sistemàtica. Guía teórica y práctica. Madrid. Ed. Paidós.
[Aquest llibre, publicat l’any 1985 als EEUU amb el títol original de Systematic evaluation, ha influït molt al nostre país en els treballs posteriors sobre aquest tema. No és de lectura fàcil, sobre tot per que utilitza molta terminologia específica, però té capítols molt bons, sobre tot quan fixa conceptes i fa definicions, i també el repàs que fa de la història de l’avaluació de programes educatius].

Villar, L.M. (coord.)(1994): Manual de entrenamiento: Evaluación de procesos y actividades educativas. Barcelona. PPU.
[18 exemples d’avaluació de programes educatius. Des d’avaluació de la innovació, el professorat, o la tasca directiva. Cada capítol té una bona introducció teòrica i exemples pràctics. És un dels llibres que més he utilitzat aquests anys].

• CALAIX DE SASTRE

• CURRÍCULUM

Torres, J. (1996): Globalización e interdisciplinariedad: el currículum integrado. Madrid. Ed. Morata.

[Jurjo Torres és catedràtic de Didàctica i Organització Escolar en la Universitat de A Corunya, expert en sociologia del currículum. Aquest llibre amb més de 10 anys no ha envellit gens malament, mireu sinó alguns dels títols dels capítols: “Los contenidos culturales, la diversitat cultural y la función de las instituciones escolares” o “libros de texto y control del currículum”. Un dels llibres més coneguts de J. Torres és “El currículum oculto”, del qual s’han fet moltes edicions].

Vilarrubias, P. (1998): L’autoavaluació del projecte curricular de centre. Barcelona. Ed. Graó.

[Aquest llibre posa de manifest la importància l’anàlisi crítica de la pràctica per decidir objectius de canvi o millora en relació a un tema o àrea de coneixement. Dóna pistes per començar a treballar en aquesta línia.]

• EDUCACIÓ EMOCIONAL I VALORS

Abeyà, E.; Díez M.C.; Gómez, P. (2004): Emocions. Barcelona. Associació de Mestres Rosa Sensat (2a edició, 1a de 2002).

[Aquest llibre de la col·lecció “Temes d’Infància” presenta propostes per treballar les emocions a l’educació infantil i al cicle inicial de primària. Al primer capítol “Mira’m com sóc”, Pitti Gómez fa una reflexió sobre l’estructuració i la formació de la personalitat i el paper que juguen l’autoestima i l’empatia. S’inclouen diferents activitats a partir del dibuix i l’observació. En el segon capítol Elisabet Abeyà explica com es pot viure amb naturalitat l’expressió de les emocions en un grup d’infants de parvulari. Per acabar M. Carme Díez ens explica les vivències quotidianes d’una mestra.]

Adam, E. i altres (2003): Emociones y educación. Qué son y cómo intervenir desde la escuela. Barcelona. Ed. Graó.

[Diferents reflexions i experiències realitzades a infantil, primària i secundària, amb bones propostes pràctiques fetes després d’haver treballat molt el tema amb els alumnes.]

Camps, V. (1994): Los valores de la educación. Madrid. Ed. Anaya.

[“Els temps mai són bons per a l’ètica, perquè l’ètica exigeix, abans que res, autodomini, i l’autodomini és costós i ens demana sacrifici”, aquestes paraules extretes del llibre reflecteixen la filosofia que impera en aquesta obra, una de les primeres fonts que vaig consultar quan vaig començar a treballar el tema dels valors.]

Casamayor, G. (coord.)(1999): Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona. Ed. Graó. (3a edició. 1a de 1998)

[Un best seller des del moment de la seva aparició, i amb raó. El capítol 5 que tracta l’autoestima i signa Rosa Guitart, imprescindible.]

Col·lectiu AMANI (2002, 3a edició): Educació intercultural. Análisis y resolución de conflictos. Madrid. Ed. Polular.

[El col·lectiu AMANI –Beatriz Aguilera Reija, Juan Gómez Lara, Mar Morollón Pardo i Juan de Vicente Abad– són veterans en el treball de l’Educació per la Pau, amb un interès comú: l’educació intercultural des de la reflexió i la pràctica. El llibre s’articula com una guia per portar a la pràctica l’educació intercultural, amb propostes útils fàcilment aplicables a l’aula, com jo mateix he pogut comprovar amb els meus alumnes. Proposa 5 fases per portar a terme els seus propòsits: 1/ Creació del grup. 2/ Percepcions. 3/ Ampliar les nostres vistes. 4/ La interdependència. 5/ La planificació del canvi].

Davis, M; McKay, M.; Eshelman, E.R. (2006): Técnicas de autocontrol emocional. Madrid. Ed. Martínez Roca (2a edició, 1a de 2001)

[Un llibre molt pràctic, ben escrit (s’entén tot), amb tècniques de relaxació progressiva, meditació i respiració.]

Elzo, J.; Feixa, C.; Giménez-Salinas, E. (2006): Joves i valors, la clau per a la societat del futur. Programa de l’Obra Social de “la Caixa”. Barcelona, Fundació “la Caixa”.
[Una reflexió sobre la joventut i els valors des d’un punt de vista no centrat en la institució educativa – cosa que també es d’agrair–, molt bo el capítol “Ser jove: avui, ahir, demà” que signa Carles Feixa, professor d’antropologia social. Es poden demanar exemplars aquí.]

• FILOSOFIA DE L’EDUCACIÓ / POLÍTIQUES EDUCATIVES

Delors, J. (1996): Educació: hi ha un tresor amagat a dins. París. UNESCO.

[Vegeu el comentari a Morin, E. (1999)]
Fullat, O. (1994): Política de la educación. Barcelona. Ceac.

[Octavi Fullat és un filòsof amb una gran capacitat de síntesi, cosa que posa de manifest en aquest llibre en què hi ha gran quantitat de mapes conceptuals i definicions concises i clares. Va ser president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i professor meu, em va fer suar la cansalada abans de posar-me la matricula d’honor…]

Luri, Gregorio (2009, 4a edició): L’escola contra el món. L’optimisme és possible. Ed. La Campana. Barcelona.

[Feia mesos que tenia aquest llibre a la taula, des de que l’amic Francesc Vilà me’l va recomanar, sempre que llegeixo algun treball del Francesc Vilà em reconec en les cites i la bibliografia que proposa, per tant ja sabia que aquesta obra de Gregorio Luri em resultaria estimulant. La visió que dóna de l’Escola –així amb majúscules– ens ofereix el contrapunt d’optimisme que avui dia és fa molt necessari en el món de l’educació.]

Morin, E. (1999): Els Set coneixements necessaris per a l’educacio del futur. París. UNESCO.

[Jo sí penso que l’educació fa millor a les persones, de fet una de les finalitats de l’educació és justament fer millors persones. El cas és que aquests dies, mentre preparava un treball, he revisat una bona quantitat de llibres que parlaven del concepte, finalitats i objectius de l’educació. Una de les definicions més interessants ens la proposa Aristòtil: “L’educació consisteix en dirigir els sentiments de plaer i dolor cap a l’ordre ètic.” Dos documents, que ara, anys després de la primera lectura – segurament superficial– resulta que han envellit molt bé, són Educació: hi ha un tresor amagat a dins (1996, aquí en pdf) de Jacques Delors i Els Set coneixements necessaris per a l’educacio del futur (1999, aquí en pdf) d’Edgar Morin. Val la pena dóna’ls hi una ullada! Veureu que hi ha algunes coses que no canviem].

Popkewitz, T. S. (1994): Modelos de poder y regulación en Pedagogia. Barcelona. Ediciones Pomares-Corredor.

[Compara la formació del professorat i els sistemes educatius de diferents països d’Europa i EEUU. És un llibre tècnic de lectura a vegades difícil, però al començament de cada capítol hi ha un resum del sistema educatiu del país analitzat que resulta interessant].

• FP

Consell Català de Formació Professional (2002): Pla General de Formació Professional a Catalunya. Barcelona. Servei de Difusió i Publicacions. Generalitat de Catalunya.
[Cap a on va l’FP a Catalunya? Aquí trobareu algunes respostes, i també una bona anàlisi –en clau catalana– i diagnòstic de la situació].

Echevarría, B. (1993): Formación Profesional. Guía pera el seguimiento de su evolución. Barcelona. PPU.
[El doctor Benito Echevarría és un dels principals experts universitaris espanyols en temes d’FP, aquest llibre s’ha de consultar perquè situa les bases conceptuals, epistemològiques i històriques d’aquesta matèria. També impressionants les cites bibliogràfiques que es troben al final de cada capítol].

Jiménez, B. (1996): Claves para comprender la formación profesional en Europa y en España. Barcelona. EUB.
[L’FP vista des de molts angles, però amb un important component europeu].

Pérez-Díaz, V, i Rodríguez, J.C. (2002): La educación profesional en España. Madrid. Fundación Santillana.
[El punt de vista sociològic de l’FP, una anàlisi molt detallada de la qüestió en els darrers 50 anys, amb referències complementàries a l’educació econòmica i l’educació social].

Rodríguez, J.J. (1997): La formación profesional en España 1936-1982. Valladolid. Junta de Castilla y León.

[Sèries estadístiques difícils de trobar, recollides i analitzades des del punt de vista de l’historiador que vol saber com ha actuat l’FP en el procés de professionalització del país i en el conjunt del desenvolupament econòmic dels darrers anys].

• HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ

Aisa, F. (2008): Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya. Barcelona. Edicions de 1984.

[Sembla que tot això de l’ensenyament actiu sigui un invent de la setmana passada, però vaja té 70 o 80 anys, i està ben arrelat en la tradició pedagògica catalana. Aquest llibre parla d’això i moltes coses més].

Escamilla, A.; Lagares, A.R. (2006): La LOE: Perspectiva pedagógica e histórica.

[El capítol 2 porta per títol “1857-2006: de la ley Moyano a la LOE. Análisis legislativo de la configuración del sistema educativo actual.” Un repàs en 25 pàgines de 150 anys de legislació educativa, amb les aportacions de cada llei i època històrica]

• INVESTIGACIÓ

• LEGISLACIÓ

Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya.

[Una llei —aquí en pdf– que s’ha de tenir a la taula per anar-la consultant de tant en tant: tots els que estem en això de l’educació, d’una manera o altra, ens veiem afectats per aquesta llei que regula per exemple les funcions del president del consell escolar, o que són els recursos administratius].

• METODOLOGIA

Cano, E. (2005): Cómo mejorar las competencias de los docentes. Barcelona.Graó.

[Experta en avaluació i qualitat de l’educació, vaig comptar amb ella com a membre del tribunal que va avaluar la meva tesi doctoral. Poc després em va enviar aquest llibre, en què es tracta el tema de les competències personals i interpersonals que ens ajuden en la tasca docent. Llenguatge clar i precís amb pràctics instruments d’autoavaluació.]

Denyer, M.; Furnémont, J.; Poulain, R. i Vanloubbeeck, G. (2007): Las competencias en la educación. Un balance. Mèxic. Fondo de Cultura Económica.

[Aquest llibre –escrit per un grup d’inspectors d’educació de Bèlgica– té una primera part on es fa un repàs teòric i històric al concepte de “competència en educació” que comença l’any 1580 amb Montaigne, i una segona part amb exemples pràctiques. La primera part és una delícia, de la segona es poden treuren algunes aplicacions útils]

Duran, D.; Blanch, S. (2008): “L’aprenentatge cooperatiu com a estratègia instructiva per a la inclusió”. Suports. Revista Catalana d’Educació Inclusiva. Eumo Editorial. Vol 12, núm. 1. Pàg. 4-12.

[Jo diria que una de les claus educatives en el futur més immediat serà l’aprenentatge cooperatiu. Aquest article fa un repàs clar i amb bons exemples d’aquest tema. Lectura obligatòria.]
Zabala, A. (1995): La pràctica educativa. Com ensenyar. Barcelona. Graó.

[Poc puc dir d’aquest llibre que no s’hagi dit encara: és un clàssic. Idees clares i directes, des de la funció social de l’ensenyament a l’avaluació. Amb l’únic objectiu de millorar la pràctica educativa. Amb l’Antoni he coincidit en cursos i xerrades, a vegades organitzades per mi mateix, i crec que hem fet una certa amistat, sempre l’he trobat disposat a donar-me una idea o un consell, o l’opinió sobre un projecte].

• ORGANITZACIÓ ESCOLAR

Bonals, J. (2008, 9ena reimpressió): El trebajo en equipo del profesorado. Barcelona. Ed. Graó.

[Encara no el teniu? Imprescindible.]

Martín-Moreno, Q. (2006): Organización y dirección de centros educatius innovadores. El centro educativo versatil. Madrid. McGraw-Hill.

[El títol d’aquest interessant llibre explica molt bé el seu contingut: centre educatiu de tall Taylorista vs centre versàtil. Amb moltes referències i una bibliografia molt treballada, posa al dia i esquematitza tot el que cal saber d’organització i direcció de centres, amb reflexions molt divertides i estimulants, per exemple: per què tots els centres educatius (aquí o a la Xina) tenen el mateix disseny tipus passadís i aules a banda i banda, i les classes amb pupitres enfrontats al professors?].

Vera, J.M.; Mora, V.; Lapeña, A. (2006): Dirección y gestión de centros educativos. Barcelona. Ed. Graó.

[El subtítol d’aquest llibre és “guia pràctica per al treball diari de l’equip directiu”, i realment penso ho és. Hi ha una primera part de conceptes legislatius que pot ser molt útil per als que no tenen una formació en el món de les lleis. Els autors, inspectors d’educació, fan una síntesi de conceptes i plantegen casos pràctics que estan extrets del dia a dia.]

• QUALITAT DE L’EDUCACIÓ

De Miguel, M. i altres (1994): Evaluación para la calidad de los Institutos de Educación Secundaria. Madrid. Ed. Escuela Española.

[Introdueix els conceptes d’eficàcia i eficiència en educació i proposa un model d’avaluació. Per aquests autors “la innovació educativa s’ha d’abordar a partir d’un nou enfoc de la investigació i l’acció sobre la dinàmica interna dels centres educatius, mitjançant un procès autorreflexiu en què intervenen tot els membres implicats de forma col·laborativa –pàg.23–“.]

Gento, S. (1996): Instituciones educativas para la calidad total. Madrid. Ed. La Muralla.

[El professor Samuel Gento analiza en aquest llibre el concepte de qualitat aplicat a l’àmbit institucional de les organitzacions, repassant el diferents models (entre ells el conegut ISO 9004-2). Descriu les diferents dimensions que intervenen i proposa un seguit de predictors de qualitat per a les institucions educatives.]

Marchesi, Á.; Martín, E. (1998): Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid. Alianza Editorial.

[Álvaro Marchesi i Elena Martí van participar molt activament entre 1986 i 1996 en el disseny i aplicació de la LOGSE, això els hi permet avaluar les conseqüències pràctiques de les opcions polítiques. Els autors descriuen, a la primera part, tres ideologies que organitzen el sentit i els objectius dels sistemes educatius. Els opten pel pluralisme, que troben més democràtic que les ideologies liberal o la igualitària. Proposen una definició del concepte de qualitat en l’educació que integra a tots els actors educatius i es centra en l’anàlisi, obert a solucions diverses, dels elements que configuren la vida quotidiana dels centres docents, amb tres factors que condicionen la qualitat en l’educació, i que s’engloben en l’anàlisi social, institucional i psicopedagògic.]

OCDE (1991): Escuelas y calidad de la enseñanza. Informe internacional. Madrid. Paidos-Ministerio de Educación y Ciencia.

[Crec que aquest llibre va ser pioner a l’hora d’abordar el concepte de qualitat. El resum del darrer capítol diu en deu pàgines el que altres necessiten 200 per explicar. L’informe s’ha anat actualitzant periòdicament i es pot trobar aquí.]

Pérez Juste, R. i Martínez L. (1992): Evaluación de centros y calidad educativa. Madrid. Ed. Cincel.

[Un llibre un pèl antic que dóna molta informació sobre el concepte i orígens de la qualitat educativa. Basa les seves teories en l’avaluació de centres, i porta a la pràctica un model metodològic d’avaluació de centres molt ben travat amb aplicacions pràctiques aportades per Lucio Martínez extretes de la seva pràctica diària com a cap d’inspecció].

• REVISTES I PUBLICACIONS PERIÒDIQUES

• SISTEMA EDUCATIU

Imbernón, F. (coord.)(1999): La educación en el siglo XXI. Los retos del futuro inmediato. Barcelona. Graó.

[Una de les millors coses d’aquest llibre són les referències bibliogràfiques que apareixen al final de cada capítol, però potser caldria actualitzar-les. Molt interessant la reflexió de Popkewitz].

Comparteix: