Manuel Alcalá Sánchez | Traqueals

Ciència i matemàtiques, geometria, bacteris, cèl·lules, l’origen de la vida quan la vida estava molt a prop del món mineral, vida i univers inorgànic, la repetició infinita de formes senzilles, precisió mil·limètrica visible que neix del que no es veu —és minúscul, microscòpic— i que ens atrau com les paraules de Déu intuïdes en les…

Continua llegint →

Jaume Palau | Casa de citas 2020

69 aforismes i 10 il·lustracions en color que recullen obres de 10 dones artistes, edició trilingüe (català, castellà, anglès), pròleg de Teresa Domingo, un post pròleg d’Aida Marín Yrigaray i un epíleg de Vanessa Martí Simonka, tot amb l’acurada edició d’Eva Jolis Villegas. Una petita gran obra d’art, feta amb molta estima, gran esforç i…

Continua llegint →

Physis | Mèdol Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona

9 artistes del territori exploren les relacions existents entre el medi natural i el medi modificat —domesticat— per l’ésser humà. Diverses propostes que ens acosten a una realitat multifactorial sobre la que s’endevinen infinits punts de vista. La fragilitat dels ecosistemes, la fragilitat de la natura, i com a conseqüència, la fragilitat de tots nosaltres,…

Continua llegint →

Gelo | Obra recent

Peces escultòriques, grans teles, dibuixos i objectes específics, ens ofereixen una visió global de l’apassionant univers creatiu del inclassificable Gelo, que crea peces amb materials senzills, aconseguint impactar en la nostra retina amb imatges i formes suggerents que obren finestres noves. [Gelo | Obra recent][Espai Nautilus][C/ Reding, 9 | Tarragona][del 23 d’abril al 8 de juny…

Continua llegint →

Localismes universals

Un plaer compartir el matí amb Toni Álvarez de Arana, comissari de Localismes universals, que ens porta una mostra d’artistes vinculats a l’Empordà i molt especialment a les tres dècades de treball de l’espai d’art Km 7, dirigida per José Luis Pascual, amb un gran component pictòric i d’escultura arrelada en el segle XX. L’exposició…

Continua llegint →

Ricardo Trigo | Colza

Ricardo Trigo (1980, Palafrugell) reflexiona sobre els camps de colza dedicats a la producció de biodièsel i “com es pot processar, mitjançant la pràctica artística, en una forma d’extracció, creació i distribució d’energia amb un elevat índex de desordre entròpic”. Ara que l’energia és més que mai un bé preuat, en què la carestia de…

Continua llegint →