Potser fa uns 10 anys, vaig perdre la vella edició de Calle de dirección única, de l’editorial Alfaguara. Ara recupero el llibre en l’edició d’Abada, i l’acompanyo d’ El arte de leer las calles, de Fiona Songel (Barlin Libros, 2021), que revisa el concepte de «flâneur» amb una relectura de Benjamnin i de Hessel. Estimulant…
La instal·lació d’Iria Rodon en Mèdol, ens proposa una acció pertinent i revolucionària: escoltar la gent dels nostres pobles i passejar amb ells mentre observem el que ens envolta. Tan simple com això. Alguna cosa més que donar un tomb en taxi per un poble bonic o passar un cap de setmana en un allotjament…
Ja tinc a les mans el número 3 de la revista Corpus delicti, [“Corpus Delicti 3, MÓN BRUTAL – MUNDO BRUTAL”] que edita la galeria La Grey, com sempre plena de sorpreses agradables. Diríem que més que una revista és un estat d’ànim. Amb les propostes d’Onofre Bachiller, Cristina Ferré, Thomas Keis, Antonio Luque, Carles…
Fa uns dies vam poder veure l’acció que Paquito Nogales va fer a La Grey, pel que es veu, la darrera que farà. La veritat és que, acostumats com estem a performes que fan un bon paper teatral, i per tant, són grans actors, quan veus un artista que transmet alguna cosa més que un…
Petites peces, joies que han crescut en la natura, porcellana freda que evoca esquelets, estructures vives, com corals arrabassats per la tempesta humana i que ara esperen sobre la sorra la nostra arribada, formes imperfectes que la mirada perfecciona. [Enric Llevat][Biogenètics][CRAI | Campus Catalunya URV |Tarragona][del 9 de març al 10 d’abril de 2022]
Línies de ferro que sembla suau i dúctil, com seda o vellut que es plega i espera ser tocat, les peces de l’artista de Castelló Miquel Gozalbo, respiren proximitat i contenció, però també contundència i una estranya força que atrau a l’espectador. [Escultures i somnis, trinitat][Miquel Gonzalbo][La Comella Gràfica][26 i 27 de març de 2022]
L’exposició L’immanent precari, que porta com a subtítol “pràctiques (artístiques) per a la permanent i interminable recreació del cos i de les modalitats d’existència” és la tercera del cicle “Les condicions idònies” que comissaria Aureli Ruiz, amb la participació de Joana Baygual [↑ imatge], Rosa Brugat, Rosó Cusó, Marisa González, Myriam Lambert, Francesca Llopis, Matilde…
Isabel Saludes (Alforja, 1946) presenta una recopilació molt representativa de la seva llarga i intensa trajectòria, en una exposició on mostra connexions profundes amb el seu personal univers poètic, ric i subtil. Potser les peces que més m’han interessat són precisament les més fosques, les que amaguen més del que diuen, les que fugen de…
[Obres de ↑↑ Roger Caparó i ↑ Ester Ferrando] El CERAP presenta la mostra Simbiosi, una exposició col·lectiva d’escultura del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, i com passa en aquests casos, trobem una suma de peces molt diverses sense un fil conductor clar (tot i que en general es detecta una certa tirada…
Els museu i el centre d’art (d’acord, també la galeria d’art) són aquells llocs fronters on esperem que es produeixi una espai de fricció entre el que és visible i acceptat i el que està en la penombra, en la perifèria o fora del focus d’interès. Seria el lloc on els nous paradigmes comencen a…