El Port de Tarragona se suma a l’any Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) amb aquesta mostra que recorre cronològicament l’obra d’un artista singular, molt vinculat al Camp de Tarragona, amb una obra colorista plena de símbols i referències, que va ser en el seu moment molt apreciada i que encara és estimada. Un recorregut per la…
ISLAS 1. ¿Existe realmente Groenlandia para alguien que no sabe nada de esta isla, que quizás la oyó nombrar alguna vez en la televisión, o ni siquiera eso? Posiblemente, no. Como tampoco existe la mitocondria, un pliegue anticlinal en la ladera de una colina o un sinuoso camino ejecutado pacientemente por una legión de hormigas…
Lídia Porcar (Montcada i Reixac, 1958) presenta, en el soterrani del Convent de les Arts d’Alcover, una instal·lació amb imatges fotogràfiques manipulades i una projecció de vídeo, que utilitza per reflexionar sobre el canvi d’usos del territori i el destí de les instal·lacions industrials que omplen la perifèria de Tarragona i que l’artista recorre en…
Ro Caminal (La Juncosa de Montmell, Tarragona, 1966) amb un projecte d’investigació amb un fort component sociològic, centrat en el barri Gaudí en el barri Fortuny de Reus, va guanyar el Premi Beca d’Art Contemporani Fundació Privada Reddis Biennal 2020-2021. Es tracta de dos barris d’habitatge social, construïts en els anys seixanta, en una zona…
L’obra de Fina Miralles (Sabadell, 1950), desborda les pàgines encotillades dels manuals d’història de l’art, amb propostes creatives que qüestionen alguns dels pilars de la nostra societat, de la tradició i de les formes estandarditzades de creació, del paper de l’artista en la cultura i en particular el de la dona supeditada —per l’home— a…
Tu ausencia me rodea como la cuerda a la garganta, el mar al que se hunde. [Jorge Luis Borges, Ausencia (fragment)] Isabel Cadenas analitza el llegat de la que s’ha anomenat «cultura de la Transició» i com, la recuperació del passat, s’ha vist condicionada per la inoportunitat que suposa per al present fer evidents fets…
[ ↑ Rapsòdia urgent] Fernando Lozano (Òlvega, Sòria, 1958) és un artista polifacètic, difícil de classificar, però amb un llenguatge propi basat en mostrar el que no es veu, com si pintés per al Museu d’Art Invisible que James Franco, Brainard y Delia Carey van obrir fa més de 10 anys a Nova York. El «Museum of Non…
Aureli Ruiz (Reus, 1959) porta, a l’incert Centre d’Art de Tarragona, una complexa instal·lació que ocupa els espais d’una forma rizomàtica, emprant les mantes tèrmiques —de forma fragmentària o com a element ad hoc— com a fil conductor: des d’un antifaç a un barnús, passant per l’ocupació de la paret de l’espai final. Materials, tècniques, formats…
Abstraccions líriques, «plurivisions» i petites cosmogonies en moviment d’una artista que cal reivindicar en el centenari del seu naixement, com a artista lliure i original, que va viure la seva passió per la creació sense límits. [Felícia Fuster | Plurivisions | Pintura i poesia][ Arts Santa Mònica][La Rambla, 7 | 08002 Barcelona][ del 21 de març…
Aquest assaig d’Enrique Lynch té la gran virtut de posar de manifest que és possible escriure sobre estètica (disciplina en què era professor en la UAB) o fer crítica d’art, sense utilitzar un llenguatge i unes formes farragoses. “He de confessar que no soc molt aficionat a la bibliografia sobre art i teoria de l’art…