Wi-Fi gratuït

Una noticia que he anat seguint aquests dies en diferents diaris (per exemple en El Periódico) diu que l’Ajuntament de Castelldefels oferirà gratuïtament connexió a Internet amb el sistema Wi-Fi. El servei cobrirà 5 km de costa, inclosa la biblioteca que es posarà en marxa a la platja, entre altres serveis públics. Castelldefels s’afegeix així a altres…

Continua llegint →

Encarna Pérez

|Encarna Pérez (Reus, 1961)|Baldufa|Aiguafort, 2003|38 x 28 cm|P.A., signat i datat| En les obres d’Encarna podem veure laberints o nusos de carreteres, però si fugim del punt de vista superficial que ens fa veure les coses a vol d’ocell i sense involucrar-nos, comprendrem que els seus treballs no estan plantejats des dels núvols, de d’alt…

Continua llegint →

Artiga: art i pensament contemporani

Ja està disponible en els punts habituals de distribució gratuïta el segon número de la revista ARTIGA, publicació quadrimestral d’art i pensament contemporani de les comarques de Tarragona. En aquest número signo el text “J.J. White: Tsunami”. [Podeu trobar la revista ARTIGA en el Museu d’Art Modern de Tarragona, el Museu de Reus, el Centre…

Continua llegint →

Area3

Area3 és un col·lectiu actiu des de 1999 a Barcelona, que es defineix com a taller d’artesania basat en la investigació i el desenvolupament experimental com a base per a solucions de qualitat per a projectes gràfics, tecnològics o musicals. Han participat, entre altres, en la Gluebalize de la Biennal de Venècia. |Amazing red, que…

Continua llegint →

Paul Auster: Viatges per l’Scriptorium

Paul Auster em recorda a Enrique Vila-Matas, a Roberto Bolaño i a W.G. Sebald, tres escriptors que admiro. Fa el tipus de literatura que m’agrada llegir, on la trama mai és del tipus presentació-nus-desenllaç, i on es barregen biografia i imaginació, ficció i realitat. El protagonista de Viatges per l’Scriptorium és el senyor Blank, qui…

Continua llegint →

Avui fa 2 anys

Com recordo aquell dia? Vaig passar molts nervis. Quan va néixer el metge la va posar als braços de la mare. Després als meus. La criatura no parava de plorar. Quan la tenia als braços va obrir els ulls, molt negres, va deixar de plorar i em va mirar molt sorpresa. Jo també estava molt…

Continua llegint →

Jacoba van Kempen

  |Jacoba van Kempen (Barcelona, 1967)| s/t|Oli sobre tela, 1993 (?)|92 x 74 cm| |Jacoba van Kempen (Barcelona, 1967)| Madre y padre, camino estrecho hacia arriba|Oli sobre tela, 1994 (?)|116 x 89 cm|   A les obres de Jacoba C. van Kempen no hi ha personatges o paisatges, tot i que els uns i els…

Continua llegint →