|Revista Bonart | núm. 87 | gener 2007| Ja està als quioscos el darrer número de la revista Bonart que inclou el meu comentari a l’exposició de Manel Margalef al Tinglado 2 del port de Tarragona que es pot visitar fins el 10 de febrer, i a l’exposició de Béatrize Bizot al Museu d’Art Modern…
Obrim la categoria “definició d’art” amb la proposta d’Ananda K. Coomaraswamy (1877-1947): no podem donar el nom d’art a res irracional. Aquesta frase recull molt bé la filosofia de l’autor, assagista i historiador, expert en art i filosofia d’orient. |Ananda K. Coomaraswamy|Sobre la doctrina tradicional del arte|José J. de Olañeta, Editor|Palma de Mallorca, 2001|56 pàgines|
Portem a un amic a l’estació de l’Ave, que es va inaugurar el 19 de desembre passat (27,48 milions d’€), i comprovem vàries coses: – Accessos deficients i senyalització pràcticament nul·la fins la darrera cruïlla, quan ja veus davant l’estació, i t’has perdut un parell de vegades. – Amb tot l’espai de què disposaven, perquè…
El dibuixant Miguelanxo Prado (A Coruña, 1958), autor de Manuel Montano, Trazos de tiza, Fragmentos de la enciclopedia Délfica, entre altres molts àbulms, estrena avui en un grapat de sales comercials el film d’animació De profundis. Realitzat a partir de 20.000 dibuixos, pintures acríliques i olis, amb tècniques tradicionals. Compta amb una banda sonora creada…
Ja es pot consultar l’edició d’aquest any del Global Powers of Retailing, el ranking del comerç minorista que elabora anualment la consultora Deloite i la revista Stores. Per volum de vendes la primera empresa del món és la cadena de supermercats Wal-Mart (312.427 milions de dolars), la segona és Carrefour (92.778). La primera espanyola és…
Un amic ens ha regalat avui una bossa de viatge de la marca logstoff.com. Pel que es veu es tracta d’una bossa de darrera generació, si vols pots anar amb ella a la Lluna, o a l’Antàrtida, suposant que tinguis suficients diners per pagar el viatge i no trobis res millor a fer. La bossa…
El deadline era normal en Broadway durant les dècades de 1930 a 1950, i va ser substituïda per la ressenya desprès de la preestrena: els crítics es van cansar d’anar sempre a la carrera y els deadline, que eren molt influents, representaven, quan eren desfavorables, sentències de mort per a les companyies. Tot això està…
Tothom vol ser feliç, però pocs ho aconsegueixen. En la conquesta de la felicitat tenim fills, canviem d’amics, de feina, de parella. Ens traslladem de ciutat. Fem viatges exòtics, i quan tornem al nostre barri sopem en restaurants japonesos, cantonesos o hindús. Estudiem informàtica i anglès. Fem ioga, juguem al tennis i mengem pa integral…