Les idees més complicades i abstractes necessiten ser expressades per escrit per aconseguir que els altres ―i nosaltres mateixos— hi puguem accedir, aquesta idea, que forma part del decàleg que Nietzsche va dedicar a l’art d’escriure, va acompanyada moltes vegades de la misteriosa necessitat d’escriure amb la imperiosa voluntat de fer-ho sense tenir molt clar…
Els salobrars –les salines– tenen un component paisatgístic, ecològic, econòmic i cultural molt rellevant. Vuit artistes ens ofereixen una visió polièdrica al voltant de la relació que establim amb aquets espais, llocs creats i modificats per l’home, amb els que ens hem relacionat des de temps pretèrits. Una visió globalment esteticista, però amb obres amb…
Sorprenent com Ones de resistència estimula la memòria recent experimentant amb el fet sonor i la vibració, imatges superposades que sense representar un lloc o un espai concret, els representa a tots. Emprant recursos d’intel·ligència artificial i amb una simfonia composta amb veus anònimes de l’entorn de Tarragona, i amb un arxiu acústic en homenatge a…
Amb Es esa radicalidad la que agita mi espíritu e impide la indiferencia, Cristòfol Pons titula la seva exposició en La Grey, que utilitzant tècniques properes al còmic, proposa un visió de radical arrabassament de les actuals institucions econòmiques, amb la certesa del descontrol i buit que aquesta desaparició implicaria, però amb l’esperança de trobar…
Una visita a la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM), edició del 2022, ens permet veure les darreres tendències (millor dit: les darreres creacions) d’un bon grapat d’artistes triats entre els 251 que es van presentar a la convocatòria del 2022 (procedents de Catalunya, País Valencià, Madrid, Andalusia, País Basc, Aragó, Castella i Lleó, Illes Balears….
Ja tenim el aquí el darrer número de la revista ARTIGA, el 39. La portada dedicada al grup El Palomar. Articles sobre art, sexualitat i perspectiva de gènere, per Antonio Salcedo, Daniel Gasol i Montse Badia.Parlem d’artistes com Joan Rom, Isabel Muñoz, Dionis Escorsa , Frank Jansen, Joan Panisello, Teresa Felip, Miquel Falgas, Manuel Morales,…
No, Bústia d’Ocàs (Edicions Forment, 2022. Premi en poesia ètica i religiosa. Jocs Florals de Nules, 2021), no és un llibre optimista. Tot i que té alguna espurna d’optimisme. Fins i tot alguna espurna d’alegria. No gaires la veritat. Però és un poemari fet amb el cor i amb els budells, fet des del dia…
Els tres llibres de Juan Carlos Elijas, que tinc aquests dies a la taula, i que just ara acabo de llegir, apunten en diferents direccions, però tots tres tenen un mateix impuls creatiu. En Quadern de l’ornitòleg (Petròpolis, 2021), trobem una evocació de les impressions produïdes per la lectura de diferents notícies dels diaris, notícies…
Marcelle fa una declaració d’intencions al començament de la seva exposició —una gran retrospectiva del seu treball dels darrers 20 anys— del MACBA: «El meu procés creatiu parteix de la convicció que l’art no està per damunt de res, ni l’artista, per damunt de ningú». Obres nascudes i viscudes en un context on la relació…
