M’arriba a les mans, quasi per casualitat, El pez en la chistera (Ed. Petròpolis, 2022) del professor Tomàs Camacho Molina, que forma part de l’irreductible col·lectiu poètic Mediona 15 de Tarragona, que podríem dir que escriuen i publiquen contra corrent, com a necessitat vital, com una forma d’estar el món. Camacho ha escrit un poemari…
Dobry ens explica en Celebración. A través de la poesia americana (Trampa Ediciones, 2022; 272 pàgines; pròleg de Gustavo Guerrero) els tres camins que segueixen els estudis sobre poesia: com a funció del llenguatge, com a model radical d’actitud filosòfica davant lo humà i finalment, com a gènere dins de la tradició literària. El llibre…
Dibuixar, pintar, esculpir, modelar peces amb fang, aixecar una paret de pedra seca al jardí, cantar, ballar, recitar poemes inversemblants, fotografiar el moviment d’un gat, d’un gos, d’un borinot. Sí, els xamans existeixen. A vegades es disfressen i a vegades van a pit descobert, ens poden mirar al ulls mentre ens expliquen com se senten…
Quan va morir Julio Cortázar, a casa seva a la Rue Martel, a París, van quedar una mica més de quatre mil cinc-cents llibres que la seva vídua, Aurora Bernárdez, va donar a la Fundació Juan March el 1993. [text de la contraportada de Cortázar y los libros] Llibres dedicats, llibres subratllats i amb anotacions,…
Visitar una llibreria i passar-se unes hores remenant llibres, triant lectures per als mesos d’hivern i el Nadal. Llibres per regalar, assajos per consultar i que acabaran plens de subratllats i anotacions, redescobrir autors que havies oblidat i retrobar-se amb vells amics del segle vint. Una aventura. Un plaer.
En Oviedo (Uviéu) hi ha l’editorial KRK, que treu llibres que son estranyes meravelles com les obres completes de Jovellanos. Sempre atents als petits detalls, cosa que els forofos del paper agraïm, ha editat Emerge, memoria (conversaciones con W.G. Sebald), un petit volum, amb tapa dura, contracobertes, cinta marcapàgines i traducció molt acurada de Cristian…
Marcel Pey lluita contra la memòria sempre efímera, el record edulcorat i la petjada que s’oblida. La seva poètica evoca el terror, el pànic, el dolor, el crit que no serà escoltat. Crit que el botxí ignora, crit congelat que ens colpeix reivindicant el testimoni del passat, que ens fa imaginat allò inimaginable, allò amagat…
Aquest vespre s’ha inaugurat a Tarragona la novena edició del Festival internacional de fotografia SCAN, possiblement un festival amb un format més modest que els que s’havien celebrat en altres ocasions, però amb la voluntat de fer-ho anualment, i amb l’objectiu de “situar l’SCAN i la ciutat de Tarragona com a referents de la Mediterrània…
Potser el que més m’ha interessat d’aquesta esperada exposició, amb els darrers treballs de Joan Rom, ha estat la idea subjacent en totes les peces, que posa de manifest la importància del procés de creació, amb el que comporta de recerca i investigació, amb el que implica de tria i rebuig d’elements i peces, amb…
¿Pot existir una forma de fer art que no estigui relacionada amb la realitat, amb la societat, amb l’individu? L’art neix de l’ésser humà i es dirigeix a ell mateix, és expressió i comunicació entre persones, neix de la necessitat de comunicar allò que es veu i es sent, d’un mateix i de l’altre, buscant…