El fotògraf Diego Moreno (San Cristóbal de las Casas, Chiapas. Mèxic, 1992) porta a La Grey mitja dotzena de fotografies en una mostra que titula En la meva ment mai hi ha silenci.
L’artista vivia des de molt petit amb la seva àvia, en una casa on s’acumulaven en l’aparador del saló diferents objectes devocionals (imatges de sants, creus, verges), souvenirs, postals de Nadal, targes de visites, factures, tasses i plats, copes, vaixella diversa, formant un collage barroc que era com un retrat íntim de les persones que l’habitaven i que van marcar profundament els seus records d’infància. .
En el vídeo que es pot veure en la sala Diego Moreno ens explica que cada 22 de setembre, la seva àvia el despertava a la matinada per anar a la Missa major de la Mare de Déu de la Mercè i després a veure desfilar els “panxuts —los panzudos— mercedaris”, guardians de barri de la mercè a San Cristóbal de les Cases, Chiapas. “Els panxuts” representen els pecats. Com més pecats hagi de expiar la persona, més gran i lletja serà la seva indumentària per curar-se d’ells en major mesura. Aquestes figures anuncien la festa de la verge de la mercè i l’acompanyen, purificant en aquest procés.
Una visió absolutament personal de la infantesa, dels monstres que esperen sota els nostres peus en el lloc que pensem que és el més segur del mon. Potser els mostres que veiem —els que son visibles, els que ens acompanyen— no són tan perillosos com tots els que s’amaguen disfressats d’amics lleials, de parents amables i propers. [Per Adrián Montesano, coordinador de l’assignatura Atenció a la infància i adolescència en risc, del màster de Psicologia Infantil i Juvenil de la UOC, les notícies no són bones.] Felicitats als responsables de La Grey. Un artista al que cal seguir de prop.
[La Grey | C. Sant Llorenç, 3 | Tarragona][del 7 de novembre al 15 de desembre de 2020]
