En temps de covardia i fake news, l’actual exposició d’Antonio Luque en La Grey [del 19 de setembre al 30 d’octubre de 2020] ens acosta a la realitat que no volem veure, a la solitud que ens acompanya sempre i disfressem amb Instagram, Facebook i moltes hores mirant Netflix. Lo ocult, lo que està amagat, allò que no veiem per què tenim els ulls tancats. També qui mira—l’espectador—, perd la innocència. Per poc que pugueu no deixeu de passar pel carrer Sant Llorenç de Tarragona i fer una visita a questes Virgencitas y viejas que no us deixaran indiferents.
La tècnica del manuscrit trobat, amb què Umberto Eco inicia El nom de la rosa (Il nome della rosa, 1980) i que permet a Poe posar en peu el seu conegut Manuscrit trobat en una ampolla (MS. Found in a Bottle, 1833), per citar només dos llibres clàssics que adoro, dona a Antonio Luque la distància suficient per aconseguir que el petit text en forma de quadern en A6, que acompanya l’exposició, mantingui un punt de misteri i veracitat que ens atrau com un poderós imant.
