Quan la precarietat laboral és fa quotidiana, quan és tan normal que ni es veu, convé fixar-s’hi en les petits detalls, en els elements minúsculs que la fan diferent del que l’envolta, de forma que la pèrdua d’anonimat li posa nom i cognoms.
Oriol Miñarro (Barcelona en 1974) es fixa en aquests detalls per escriure el relat que queda amagat entre els grans números, en el PIB, en la inflació anual, en les caigudes i pujades (en les anades i vingudes) dels mercats de valors, en sentir-nos culpables per no ser prou bons —en simplement ser un bon producte— per l’empresa que no s’adapta i vol que com a treballadors ens adaptem. «Ora et labora» és un exercici on la nostàlgia, ja sabeu, aquell “sentiment de tristesa o pena que causa recordar alguna cosa perduda”, es barreja amb la sensació de que tot això ho tenim ben a prop, al girar la cantonada.
[La Grey | C. Sant Llorenç, 3 | Tarragona][del 5 de febrer a l’11 de març de 2022]
